Nutrició i Malaltia Renal

Objectius del nostre grup de treball - Nutrició i Malaltia Renal

El grup d'hemodiàlisi, realitzarem un estudi multicèntric. Amb la col·laboració del centre de diàlisi Diaverum - Maresme, unitats d'hemodiàlisi de l'Hospital del Mar i la Fundació Puigvert. Estudiarem la relació de suport sociofamiliar en els malalts crònics, en tractament d'hemodiàlisi i l'adhesió terapèutica. 

Mitjançant qüestionaris de salut autopercebuda, de suport social, dinàmica familiar i situació de risc social. Ja que la cronicitat produeix diverses psicopatologies (depressió i ansietat) i precisa d'un bon suport emocional i social per a una adaptació a la malaltia crònica.

No fa gaire temps el centre de diàlisis on treballo va adquirir un ecógraf, ens van donar unes pinzellades de com usar-lo, ens serviría per millorar l’atenció al malalt. És evident que la sensació que vem tenir tots és d’il.lusió amb una nova “joguina” tot i que l’aplicació ja va ser una altra història. Treure-li profit a aquest aparell significa educar-se, va ser el sentiment general de tot l’equip d’infermeria.

Realment a la infermeria l’ús de l’ecógraf ha estat reservat a una minoría i per tant, tampoc s’ha donat un espai important a les escoles universitaries, tanmateix, estem inmersos en un procés d’aprenentatge a una manera de veure i d’actuar al nostre àmbit diari, de fet és bastant innovadora la presencia d’aquests a la gran majoria dels centres de diàlisis.

Fins ara, a tots els pacients que s’els feia una FAVI rebien un seguiment del seu accés per part dels infermers/es de diàlisi controlant el thrill, buf i pols; el trajecte probable de punció, la profunditat dels vasos i també els posibles problemas que poden sorgir, com: estenosis, aneurismes, etc… . És a dir, aspectes que mes aviat imaginem. Ara podem visualitzar tots aquets paràmetres, verificant la seva presencia o no. D’aquesta manera el diagnòstic preventiu i el control periòdic de les FAVI’s ha de passar a un primer plà a diferent manera que fins ara, es a dir, l’utilització d’aquesta eina es ajudarà a perlongar la vida de l’accés vascular i en definitiva la qualitat de vida del malalt.

Per tant, tindrem una altra visió ( mai millor dit )no només d’una part de les nostres tasques a hemodiàlisi sinó que haurem de variar potser la nostra manera de fer.

Sigui com sigui, m’agradaria deixar una idea per replantejar-nos la forma de fer.

El ventall de possibilitats es ampli. Les puncions complexes, FAVI’s pot desenvolupades serán les candidates primeres en l’aplicació del ecógraf, però poc a poc hauriem d’implantar-lo a gaire-bé tots els àmbits de la hemodiàlisi. Per tant, es clar que inicialment el nostre temps de conexión i desconexió es veuran afectats, però amb entrenament i paciencia podem arribar a desenvolupar una agilitat important ( ho dic per experiencia). Cal, això sí, una formació. Potser seria bó que als nostres centres de treball s’en faciliti uns minims coneixaments sobre aquesta materia.

L’ecógraf ens permet, mitjançant l’imatge,  reforçar la técnica , experiencia i habilitat adquirida durant tot el temps com a professionals de l’hemodiàlisi que no s’hauria de perdre, sinó que seria bo que trobéssim un equilibri entre les dos tècniques , és a dir, per una banda tenir el tacte del fluxe, pols i desenvolupament vascular i per una altra la visualització i verificació de la morfología de l’acces.